èxode a les mines

Nen, tira pa' Linares! l'Única cosa que arribava a escoltar, entre plor i balbotejos, entre crits i moviments, aguaitant en l'escletxa de la porta, intentant inútilment allargar el final.

El treball en la mina de plom, no era la imatge idealitzada d'adolescent que la meva ment havia creat, encara que anés per a construir l'Escorial, que tot just sabia on estava. Mai vaig entendre el nostre èxode familiar, la ciutat únicament ens va proporcionar més responsabilitats i penúries, trobar la felicitat era més costós que en el nostre idíl·lic Beas de Segura. Del que al tancar els ulls, records del blanc dels seus carrers podien enlluernar-te.