No vull pensar, però no puc parar

Aclaparat per tanta responsabilitat, l'animal havia fugit. No pensava, solament corria, fins a quedar sense alè. Mirar enrere no era una opció. La terra va començar a trencar-se, va vacil·lar, mes sense lloc per a quest sentiment, havia de concentrar-se en la velocitat. El seu cor bategava tan fort, que en tot el seu cos retrunyien les pulsacions, es va espantar. Mai una fugida va ser tan necessària, aquesta idea reactivava les seves extremitats, que ja per inèrcia seguien batent-se sense parar. Va pensar, que algú que fuig una vegada, passa la seva vida fugint. 

Aquesta era la primera, però tant la seva consciència com ell, sabien que no seria l'última.