Quan et vaig veure arribar des de lluny, vaig saber en aquest precís moment que series meua. La teva impressionant figura, perfectament traçada, que s'enfocava més i més a cada pas, fregava la perfecció davant els meus ulls. El teu caminar solitari i convergent i la teva mirada a l'horitzó, deixava entreveure els no pocs pensaments que tramaves; irradiant seguretat, emancipació, destinació. Tot el que una persona insegura com jo necessitava i tot el que estava disposat a prendre.
Primer doncs, em vaig enamorar de la teva personalitat, tan vívida, tan forta, tan misteriosa, encara no coneguda per mi, pressentia el nostre esdevenir feliç, que al cap i a la fi, és l'unic que únic que vull. Seguies acostant-te, ja podia veure la teva cara neta i pura. Vaig deixar d'imaginar i vaig passar a contemplar-te, es van disparar sentiments nerviosos, la química començava a actuar, et tenia tan prop que podia notar-te, olorar-te, escoltar-te...
Vaig Poder admirar la teva forma de vestir, tan moderna i moderada alhora, les teves formes que desitjava esculturals, tot en tu era bellesa. Estaves a centímetres de mi, cara a cara, i vaig comprovar que tot era perfecte, tot quant vaig imaginar, i pot entendre la certesa de la capritxós destí que ens havia posat als dos aquí i ara, per a sempre. Llavors vaig construir en el meu pensament la imatge dels nostres cossos embullats, cedint-nos amor continu, fent de racons abismes, de silencis secrets, de mirades desitjos. Vaig imaginar tota una vida, la immensitat en segons, ho vaig pensar tot, ho vaig abastar amb tu...
El teu braç sobre el meu braç, aquest tènue cop, em va retornar al camí, em va portar de tornada de la meva abstracció. Perdó, em vas dir, per a descobrir aleshores lo més bell que fins ara els meus ulls havien contemplat, el teu somriure, albor del matí, llum incessant, sinceritat i desig. Però va ser tan efímera, que tot just em va donar temps d'assimilar-la. Vas decidir marxar-te, sense previ avís. Potser un càstig a la meva estupefacció contemplativa?
Va ocórrer tot tan ràpid, que no podia articular paraula alguna, ja que un dolor que començava en la boca del estómec va començar propagant-se ràpidament pel meu pit fins a desembocar en la meva gola... ens vam tocar, vam parlar, ens varem mirar, et desitgí, et vaig voler...
Però em vas abandonar, tal com vas venir, et vas anar, silenciosament, donant-me l'esquena, sense dir si més no adéu. Cruel comiat, sec, impròpia d'una relació com la nostra. Era tant el que havíem passat, que em resistia a pensar que solament altre atzar del destí ens tornaria a unir. Vaig esperar fins al final, estoicament en la soletat del camí, volia veure com desapareixies, volia veure que no havia ningú entre tu i jo, només el destí, només el temps, només l'eternitat, només les hores que conto fins que torni a veure't... tal vegada demà, tal vegada mai. Bellesa transeünt, torna aviat.
sábado, 17 de mayo de 2008
viernes, 16 de mayo de 2008
LA SIDA
En l'actualitat, encara existeixen algunes preguntes que m'inquieten i que em fan meditar i persisteixen grans dubtes que suren en a l'aire de la controvèrsia d'aquesta malaltia.
SIDA, acrònim de síndrome de inmuno deficiència adquirida, apareix per primera vegada al voltant de 1960 en el cor d'Àfrica, més concretament en el Congo. El començament de la pandèmia ja és en si mateixa una contradicció; per aquell temps, un grup de metges i investigadors encapçalats per "Hillary Podolsky", van trobar en terres congoleses, en un laboratori construït expressament per a l'efecte, la vacuna de la Polio, la qual, no van dubtar a inocular als vilatjans que més tard foren els primers humans a desenvolupar la SIDA. l'Extrem no confirmat encara és si per a la vacuna, es va utilitzar una solució de fetges de chimpancé infectats amb l'antecessor no humà del virus, que ha conviscut amb els micos des de sempre.
Els primers casos de SIDA en població no africana, es van donar a Califòrnia en l'any 1979, aleshores el "Intitut Pasteur" de París va assolir aïllar al virus, que en realitat és un retrovirus que actua sobre el patrimoni genètic de la cèl·lula.
"Rod Hudson", "Magic Johnson", "Freddy Mercury", foren en qüestió de 10 anys, una cridada d'alerta a la població mundial dient que la SIDA no era una malaltia exclusiva de drogoaddictes i hemofílicos com es creia. De fet, estava afectant a tota la societat per igual, sana o malalta, amb o sense hàbits sexuals, ja que durant els primers anys 80 es van realitzar milers de transfusions de sang sense control específic d'aquest nou virus.
La informació va ser tema cabdal durant la següent dècada dels noranta, també la solidaritat de les masses; es van donar macroconcerts a aquest efecte i altres multitudinàries iniciatives plausibles. Referent a la il·lustració del tema, els governs van intentar informar a la població, de totes classes i edats dels els riscos i conseqüències de la SIDA, es van veure els primers anuncis protagonitzats per gent famosa i es van posar de moda els tríptics amb diversa informació, sobretot de mètodes preventius. Encara que totes aquestes ganes de solidaritat i prevenció contrastaven amb les postures de les altes esferes eclesiàstiques, una vegada més es van tapar els ulls davant un problema que ja havia deixat de ser incipient i s'havia instal·lat en totes les capes de la societat. Fins i tot va arribar a manifestar que el preservatiu tenia un índex de porositat suficient com perquè el virus ho traspassi, escudant-se en el risc mínim d'infecció que l'ús del condó comporta (possibiltat de trencar-se).
Una de les preguntes que no deixo de fer-me constantment és perquè una vegada que la població assimila les causes i conseqüències de la malaltia i posseïx la valuosa informació, "la prevenció és el teu únic aliat", la SIDA contínua fent el seu tros.
El problema major de la SIDA és el VIH, o el que és el mateix, el virus d'immunodeficiència adquirida. És com dic, el major problema al que s'enfronta la comunitat d'investigadors i la pròpia OMS (organització mundial de la salut), el VIH i el seu període d'incubació, que oscil·la entre 1 i 10 anys, en els quals no hi ha símptomes, de manera que es tenen els anticossos, però no es desenvolupa la malaltia. En alguns casos es donen lleus processos febrils als pocs dies d'haver estat exposat al virus, però que passen desapercebuts. Aquest factor, la incubació, és devastadora, ja que l'infectat és un agent transmissor en potència ja que posseïx el virus però no és coneixedor de la informació, és més, creu que està sa i de fet ho està, encara que sigui portador.
Analitzat el primer motiu del perquè la SIDA continua, el segon no és en cap cas, gens menyspreable. Em refereixo a la pràctica de relacions sexuals sense preservatiu o l'intercanvi de fluids (sang, semen, mucosa vaginal...) i les altres formes ja conegudes. Centrant-nos en la pràctica de relacions, ja siguin homosexuals o heterosexuals, en molt pocs casos es pensa que la parella d'un pot estar infectada. De la mateixa manera que no es pensa que va a morir quan es munta en un cotxe o s'aixeca per a anar a treballar, encara que tingui possibilitats que això succeeixi. Vull dir: què sabem de la vida sexual de la nostra parella esporàdica? que control tenim en les nostres relacions efímeres? que nivell de confiança se li atorga a una persona a la qual acabem de conèixer? on o amb qui va estar ahir? adherit a aquest concepte, està en la societat espanyola la desastrosa idea de la píndola abortiva com mètode anticonceptiu, un dels errors més tremends que es prenen com opció al preservatiu. A part de ser una autèntica bomba d'hormones perjudicial per a la dona.
La píndola abortiva és un directe símptoma que s'ha practicat sexe sense protecció, deixant a un costat els pocs casos de trencament de preservatiu, abans al·ludit. En síntesi, si se segueix despatxant la píndola abortiva sense control, s'ha d'informar a la població de manera taxativa dels riscos que comporta el seu ús com opció anticonceptiva, més aviat la píndola ha de ser una última ràtio. No parlo en cap cas de prohibir-la, parlo d'informar. De la mateixa manera que es recepten les famoses "anti-baby", s'ha de recomanar a la futures usuàries, que si van a donar un pas més en les seves relacions i van a deixar d'usar el preservatiu, han de cercionarse d'alguna manera que no hi ha cap risc de contagi, ja que aquest no es generarà mai entre parelles sanes.
Evitar el contagi, és l'única arma de la qual disposem, però també la informació i el diagnòstic precoç, aquest és relativament barat en clíniques d'anàlisis privades, on s'assegura una màxima discreció. Aquesta prova que rep el nom de "Elisa" es realitza als tres mesos de l'exposició i se sol repetir als 6 mesos si el primer resultat va ser negatiu.
Moltes vegades s'utilitza la frase "si creus que has estat en perill fes-te la prova", encara que s'hauria de dir sense pal·liatius: "si vas tenir relacions sense protecció estàs en perill".
Espanya és un dels països occidentals amb major incidència de la malaltia, des de l'inici de l'epidèmia en 1981 s'han documentat 73.977 casos només de VIH.
SIDA, acrònim de síndrome de inmuno deficiència adquirida, apareix per primera vegada al voltant de 1960 en el cor d'Àfrica, més concretament en el Congo. El començament de la pandèmia ja és en si mateixa una contradicció; per aquell temps, un grup de metges i investigadors encapçalats per "Hillary Podolsky", van trobar en terres congoleses, en un laboratori construït expressament per a l'efecte, la vacuna de la Polio, la qual, no van dubtar a inocular als vilatjans que més tard foren els primers humans a desenvolupar la SIDA. l'Extrem no confirmat encara és si per a la vacuna, es va utilitzar una solució de fetges de chimpancé infectats amb l'antecessor no humà del virus, que ha conviscut amb els micos des de sempre.
Els primers casos de SIDA en població no africana, es van donar a Califòrnia en l'any 1979, aleshores el "Intitut Pasteur" de París va assolir aïllar al virus, que en realitat és un retrovirus que actua sobre el patrimoni genètic de la cèl·lula.
"Rod Hudson", "Magic Johnson", "Freddy Mercury", foren en qüestió de 10 anys, una cridada d'alerta a la població mundial dient que la SIDA no era una malaltia exclusiva de drogoaddictes i hemofílicos com es creia. De fet, estava afectant a tota la societat per igual, sana o malalta, amb o sense hàbits sexuals, ja que durant els primers anys 80 es van realitzar milers de transfusions de sang sense control específic d'aquest nou virus.
La informació va ser tema cabdal durant la següent dècada dels noranta, també la solidaritat de les masses; es van donar macroconcerts a aquest efecte i altres multitudinàries iniciatives plausibles. Referent a la il·lustració del tema, els governs van intentar informar a la població, de totes classes i edats dels els riscos i conseqüències de la SIDA, es van veure els primers anuncis protagonitzats per gent famosa i es van posar de moda els tríptics amb diversa informació, sobretot de mètodes preventius. Encara que totes aquestes ganes de solidaritat i prevenció contrastaven amb les postures de les altes esferes eclesiàstiques, una vegada més es van tapar els ulls davant un problema que ja havia deixat de ser incipient i s'havia instal·lat en totes les capes de la societat. Fins i tot va arribar a manifestar que el preservatiu tenia un índex de porositat suficient com perquè el virus ho traspassi, escudant-se en el risc mínim d'infecció que l'ús del condó comporta (possibiltat de trencar-se).
Una de les preguntes que no deixo de fer-me constantment és perquè una vegada que la població assimila les causes i conseqüències de la malaltia i posseïx la valuosa informació, "la prevenció és el teu únic aliat", la SIDA contínua fent el seu tros.
El problema major de la SIDA és el VIH, o el que és el mateix, el virus d'immunodeficiència adquirida. És com dic, el major problema al que s'enfronta la comunitat d'investigadors i la pròpia OMS (organització mundial de la salut), el VIH i el seu període d'incubació, que oscil·la entre 1 i 10 anys, en els quals no hi ha símptomes, de manera que es tenen els anticossos, però no es desenvolupa la malaltia. En alguns casos es donen lleus processos febrils als pocs dies d'haver estat exposat al virus, però que passen desapercebuts. Aquest factor, la incubació, és devastadora, ja que l'infectat és un agent transmissor en potència ja que posseïx el virus però no és coneixedor de la informació, és més, creu que està sa i de fet ho està, encara que sigui portador.
Analitzat el primer motiu del perquè la SIDA continua, el segon no és en cap cas, gens menyspreable. Em refereixo a la pràctica de relacions sexuals sense preservatiu o l'intercanvi de fluids (sang, semen, mucosa vaginal...) i les altres formes ja conegudes. Centrant-nos en la pràctica de relacions, ja siguin homosexuals o heterosexuals, en molt pocs casos es pensa que la parella d'un pot estar infectada. De la mateixa manera que no es pensa que va a morir quan es munta en un cotxe o s'aixeca per a anar a treballar, encara que tingui possibilitats que això succeeixi. Vull dir: què sabem de la vida sexual de la nostra parella esporàdica? que control tenim en les nostres relacions efímeres? que nivell de confiança se li atorga a una persona a la qual acabem de conèixer? on o amb qui va estar ahir? adherit a aquest concepte, està en la societat espanyola la desastrosa idea de la píndola abortiva com mètode anticonceptiu, un dels errors més tremends que es prenen com opció al preservatiu. A part de ser una autèntica bomba d'hormones perjudicial per a la dona.
La píndola abortiva és un directe símptoma que s'ha practicat sexe sense protecció, deixant a un costat els pocs casos de trencament de preservatiu, abans al·ludit. En síntesi, si se segueix despatxant la píndola abortiva sense control, s'ha d'informar a la població de manera taxativa dels riscos que comporta el seu ús com opció anticonceptiva, més aviat la píndola ha de ser una última ràtio. No parlo en cap cas de prohibir-la, parlo d'informar. De la mateixa manera que es recepten les famoses "anti-baby", s'ha de recomanar a la futures usuàries, que si van a donar un pas més en les seves relacions i van a deixar d'usar el preservatiu, han de cercionarse d'alguna manera que no hi ha cap risc de contagi, ja que aquest no es generarà mai entre parelles sanes.
Evitar el contagi, és l'única arma de la qual disposem, però també la informació i el diagnòstic precoç, aquest és relativament barat en clíniques d'anàlisis privades, on s'assegura una màxima discreció. Aquesta prova que rep el nom de "Elisa" es realitza als tres mesos de l'exposició i se sol repetir als 6 mesos si el primer resultat va ser negatiu.
Moltes vegades s'utilitza la frase "si creus que has estat en perill fes-te la prova", encara que s'hauria de dir sense pal·liatius: "si vas tenir relacions sense protecció estàs en perill".
Espanya és un dels països occidentals amb major incidència de la malaltia, des de l'inici de l'epidèmia en 1981 s'han documentat 73.977 casos només de VIH.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
