d'un país en flames

Cada nit els cossos es cremaven en una foguera de propòsits incerts, inflamats en paraules, com braços que s'agiten. La seguretat il·lusòria del present s'esvaïa, fugint de rellotges de xifra incomprensible. Ni casa ni terra.
El viatge és un vaivé de la por a l'alegria, de la insensatesa a un estrany coneixement, aliè, sense límits. Tan aviat el passat feia girar les seves amenaces com pal de cec sobre els nostres caps, com la fosca presència d'un ésser futur pressionava en el nostre interior amb dits negres, real com l'espai que no podrem abastar mai.
El viatge és una guerra que no va acabar en el seu moment. Ciutats que els ulls no van retenir al passar i malgrat tot van deixar una petjada secreta i inesborrable. Camps cremant a banda i banda de la carretera. Rostres entre flames, desconeguts o familiars, fent senyals a la passió. Com fotografies, records ja del que no encara ha succeït.
Les fotos són foc també per als ulls, amb aquesta fixesa enrarida. La música serà més fidel que les paraules quan no amagui paraules mai nomenades.
La música és la alquimia dels cossos. Al foc doncs les fotos. I els cossos, al foc, que fertilitza les terres àrides i espinoses. Els fills de la passió creixeran amb un estigma inesborrable en el front.
Però qui reconeixerà el rostre del que regressa d'un país en flames, per a donar vida a l'ordre que va aprendre en el caos?

Text extret del lp "d'un país en flames" Ràdio Futura 1985.