Una volta de rosca al aforisme contemporani

A l'escoltar una vegada i una altra la mateixa frase, correm el risc de creure que és així, que és indubitable i per descomptant veritable. No ens parem a pensar en el bàsic, en el primari de les coses, en el seu concepte més primigeni. Ara i adés, és necessari preguntar-se els perquès de les coses.

Hi ha alguns conceptes que en la nostra societat es repeteixen constantment, i hem deixat de pensar en ells, de meditar sobre les seves raons, poso alguns exemples: Córrer és de covards; però no ho és quan els quals et persegueixen són també covards. Pel que hem de calcular els beneficis d'una fugida a temps, que pot ser una victòria i una victòria amb dolor i sofriment sap millor, sempre que aquesta no sigui pírrica...

En ocasions ens referim als treballadors en règim d'autònoms i diem que són caps de si mateixos. Aquesta afirmació no és del tot correcta, doncs quan un és autònom, tots els quals potencialment et pot donar treball es converteixen en els teus caps, així tens molts caps i no només un. En realitat quan treballes per compte aliè és quan veritablement treballes per a tu, percebent un sou íntegre i acabant gairebé sempre a hores prudents. No preocupant-se un si l'empresa va mal o bé, i si un es preocupa ho fa de manera ténue.

Es diu que un nòmada és el qual va d'un lloc a un altre sense casa, quan un nòmada pot ser perfectament algú que estima tant a les terres que trepitja que mai es vol desenganxar d'elles. Un pot ser nòmada també en la seva casa, en el seu poble i així infinit.

Un vitalista pot ser un home que estimi a la vida, no ho discuteixo, però també pot ser un home que estigui acostumat a estimar sense cap pretensió més. Tots estimem a la vida i vam lluitar per ella des que naixem, també ho fan els animals, el més probable és que sigui per instint.

Tenim por al canvi, quan en realitat ho desitgem. Si ens tiren del treball és dolent, o almenys això és el que pensa la majoria de les persones. Realment és bo, en primer lloc, quan ens tiren és perquè no hem d'estar aquí, que ja és un motiu de pes; en segon lloc, segur que més d'una vegada hem desitjat deixar aquest treball i emprendre altre rumb. Com ja he dit en alguna ocasió això és un formidable impuls per a les nostres vides.

Quan Espanya va viure el desfrenament immobiliari tot el món parlava de cases, compre cases, es venen cases, llogo cases i vendre de tenir. Però... realment ens vam preguntar que significa una casa? Sabíem el que estàvem fent? El temps i la resta de circumstàncies ens diuen que no. No ens parem a pensar que significa casa i per això ara ho estem pagant. El mateix va passar amb lo material. Durant un temps deixem de pensar en lo material i en la necessitat, vam oblidar aquest binomi inseparable i ens deixem dur per el desgabell. En ocasions pense que el preu que estem pagant encara no ha arribat al seu vèrtex.

Espere amic, que el exemple mostrat sigui el suficient per a la moralitat del text. No oblidem mai els conceptes originals, només si els tenim clars i nítids podrem construir la nostra realitat, la nostra vida, amb autèntics i sòlids pilars.