El mite de la creïlla bullida

Conten que fa temps, un jove estava amb els seus amics passant-se'l bé i li va començar a entrar somni. Va pensar que podria quedar-se més temps o que podria anar-se a casa a descansar. Realment, quan ens divertim i ens entra somni, ens fastigueja un poc, ja que en realitat el que de debò volem és aprofitar el temps amb els nostres. Aquest xic, tenia algun que altre motiu per a voler anar-se a casa, allí li esperava una creïlla bullida que la seua mare li havia preparat hores abans. Va comentar als seus amics que es marxava, ells li van dir que per què, que quina era la raó. Ell, llepan-se pel futur menjar, va dir que a casa tenia una creïlla esperant-li i que volia menjar-se-la abans de dormir. El seu amics van riure, òbviament no comprenien el que "el mite de la creïlla bullida" atresorava en el seu interior. Finalment, el nostre amic es va marxar a casa, i com va dir, es va menjar molt feliçment la seua creïlla abans de ficar-se al llit.

La grandesa que tanca aquest mite és inabastable, és en síntesi l'ésser feliç d'un mateix. El mite de la creïlla bullida exalta la condició d'un ésser humà humil, pragmàtic i auster. La incalculable potència d'un home que és capaç de ser feliç menjant-se un creïlla, les possibilitats infinites d'aquest fet duu adherides és el tot; si un home pot ser feliç amb un concepte tan primitiu, pot ser-lo amb qualsevol cosa. No li serà difícil gaudir davant qualsevol plaer.

És possible que poca gent comprenga aquest mite, és més, en la societat en la qual vivim quasi ningú li pararà esment. Aquest és el problema, les nostres metes estan massa altes i la consecució de la felicitat és cada dia més embolicada, més cara, més difícil... i a més no tenim temps d'aconseguir-la. És complex sentir-se identificat amb el mite, però no per això hem d'ignorar-lo. Aconseguir menuts plaers és una felicitat contínua, que mai acaba, infinita. Intentem ser feliços amb el mínim i arribarem al màxim. Pensen en això, mediten, imaginen-se degustant una creïlla bullida, el seu sabor, la seua sensació la seua grandesa.

El més curiós d'aquest mite és que és real, que existeix un home al que conec que és feliç menjant creïlles bullides. En ocasions, les lliçons més importants de la vida no romanen escrites, no les dicta un mestre, estan tan prop que si no parem esment pot ser que passen al capdavall del nostre enteniment.